bienvenidos a casa

benvinguts a casa

Carta Pastoral

Friday, October 15, 2021

L’ Eucaristia de cada diumenge

Nosaltres, cada diumenge, ens trobem per celebrar l’Eucaristia. Per què ho fem? Què venim a buscar aquí?

Cadascú s'ho sap. Però la raó profunda per la qual Jesús va instituir l'Eucaristia, és perquè, en recordar-ho junts, tinguéssim la seguretat que en la vida mai no estem sols. Ell compleix allò que ens va dir: "Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món" (Mt 28, 20). Ho compleix!

Per això, cada Eucaristia ha de significar una renovació de la nostra esperança. Nosaltres entrem aquí carregats amb els nostres problemes, amb les nostres pors, amb els nostres dubtes, que ens impedeixen viure a fons la nostra vida i ens porten a un cert pessimisme.

Cada Eucaristia ha de ser, per a nosaltres, una alenada d'aire pur que ens impulsi a estimar la vida i a viure-la amb més esperança. Perquè el pessimisme no és cap virtut evangèlica. Ja ho deia clarament Joan XXIII: "Cap mena de pessimisme no ha donat mai bons fruits".

Fixem-nos en les paraules: "Cap mena", "mai". És a dir, tots els pessimismes, de la mena que siguin, són negatius, tots donen mals resultats. Tots.

El diumenge ha de ser per a nosaltres el dia d’acció de gràcies, el dia de la llibertat, en que recordem que Jesús ens ha alliberat de tot allò que ens esclavitza, però ha de ser igualment el dia de la fraternitat. El Senyor ens ha mostrat la seva estimació omplint-nos dels seus dons i això no ens pot deixar indiferents. El diumenge ha de ser el dia per recordar, d’una manera especial, les persones malaltes, les que se senten soles o necessiten el nostre ajut. És el dia per sentir-nos mes units als nostres, la parella i els fills.

I recordeu que el diumenge no és important per ser de precepte, sinó que és de precepte perquè és quelcom vital, tant per al creient com a per la comunitat cristiana. De fet, la missa del diumenge és per molts cristians l’únic moment de trobada amb déu i la única experiència que alimenta la seva fe.

Per a la persona creient, el fet de reservar-se una hora a la setmana per celebrar l’Eucaristia com una hora viscuda des de dintre i d’experiència de trobada amb Déu, pot arribar a ser el millor aliment de la fe en aquests temps gens fàcils.

En som conscients d'això? Vivim amb esperança? Ens condiciona el nostre passat?

Mn. José Ramon Pérez Rector

Enseñar a Orar

Friday, October 15, 2021

Sesión de apertura

Miércoles 27 de octubre 19:00h en la Parroquia.

Los Talleres de Oración y Vida están en la línea de la Nueva Evangelización del Papa Francisco, y se basan en el amor y en lo que éste es capaz de realizar. Nacen con una misión eclesial: enseñar a orar. Y esto se hace de una manera metódica, ordenada, progresiva y participativa, a través de la lectura rezada para llegar a la contemplación.

Son talleres de oración porque a través de una pedagogía progresiva se aprende a entrar en relación con el Señor con variadas modalidades.

Son talleres de vida porque lanzan al cristiano a un proceso cristificante para ser cada vez más parecido a Jesús, produciéndose así una transformación vital.

El taller es semanal y consta de 15 sesiones de 2 horas cada una.

Más información: Serena Salvadó (626 58 40 68)

Lectores de la Palabra

Friday, October 15, 2021

¡YA SOMOS 22!

Es un regalo leer la palabra de Dios en misa y tenemos organizado un grupo de personas que se encarga de leer las lecturas. ¡El grupo va creciendo y ya tenemos a 22 lectores apuntados! Te invitamos a, si no te da reparo hablar en público, unirte a nuestro equipo. Nuestra finalidad es poder contar siempre con un lector en misa que se haya preparado la lectura previamente.

Te animamos a sumarte a nuestro grupo de Lectores de la Palabra . ¿Te apuntas?

Los frutos de Emaús

Friday, October 15, 2021

Hace menos de dos semanas tuvo lugar el retiro de Emaús de mujeres de la Parroquia Santa Agnès. Damos gracias a Dios por los frutos del retiro, y por las nuevas caminantes con las que compartimos las adoraciones y reuniones que tenemos los jueves por la noche. Esperamos con ilusión el próximo retiro que será en la primavera 2022, y que dentro de pocos meses empezaremos a preparar con mucha ilusión, esperanza y amor.

¡Bienvenidas a vuestra casa!

On arriba la teva ajuda?

Thursday, October 14, 2021

COL·LECTA ESPECIAL PEL DOMUND

Diumenge 24 d’octubre

El Dia Mundial de les Missions a Espanya és conegut com el dia del Domund. Se celebra el penúltim diumenge d'octubre i ens recorda que formem part de l'Església Universal i que tots som missioners.

PER QUÈ ÉS NECESSARI EL DOMUND?

  • Explica l'obra evangelitzadora de l'Església en terres de missió
  • Dona a conèixer la vida de les comunitats que constitueixen l'Església Jove
  • Fomenta les vocacions missioneres
  • Busca l'ajuda econòmica per sostenir les Esglésies més pobres
  • Donar a conèixer les Societats Missionals Pontifícies, com a instrument del Papa per a les Missions,

ON ARRIBA LA TEVA AJUDA

L’any 2020, l’Obra Missional Pontifícia d'Espanya van destinar 11.105.214,47€ per satisfer les necessitats de les Esglésies pobres en territoris de missió:

  • Àfrica 8.400.543,13 €
  • Amèrica 1.618.632,13 €
  • Àsia 1.061.024,04 €
  • Oceania 25.014,90 €)

Missatge del Papa d'octubre

Saturday, October 9, 2021

El papa Francesc crida els cristians a donar un testimoni de vida que atregui, sense exigir ni obligar.

El Vídeo del Papa d'octubre, demana ser deixebles missioners en la vida quotidiana donant testimoni de la trobada amb Jesús i vivint amb gust d'Evangeli.

El Vídeo del Papa acaba de sortir a la llum amb la intenció d’oració que Francesc confia a tota l’Església Catòlica a través de la Xarxa Mundial d’Oració del Papa.

A l’octubre, mes en què comença el camí sinodal i se celebra la Jornada Mundial de les Missions, el Sant Pare aprofundeix en la naturalesa evangelitzadora de l’Església i ens crida a tots a ser, justament, deixebles missioners.

Aquesta missió a la qual tots els batejats estem cridats se centra, sobretot, a “estar disponibles a la seva crida i viure units al Senyor en les coses més quotidianes, el treball, les trobades, les ocupacions de cada dia, les casualitats de cada dia, deixant-nos guiar sempre per l’Esperit Sant”.

Inscripcions obertes

Wednesday, September 8, 2021

Les activitats de la parròquia per a joves ja han començat. Inscriu-te AQUÍ .

¡us esperem!

Santa Joaquina Vedruna

Friday, October 15, 2021

Joaquima de Vedruna i Vidal va ser una religiosa catalana, fundadora de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat o Vedrunes, venerada com a santa per l'Església catòlica.

Joaquima de Vedruna i Vidal va néixer a Barcelona, al carrer de l'Hospital, el 16 d'abril de 1783, al si d'una família benestant d'arrels cristianes profundes, pertanyent a l'aristocràcia i la burgesia intel·lectual de la ciutat. Fou la cinquena de vuit germans i ser educada a casa per la seva mare, que va procurar orientar i fer madurar l’extraordinària sensibilitat humana i espiritual de la seva filla. Als 12 anys va demanar d’ingressar al convent de les Carmelites de l’Encarnació al carrer de l’Hospital, però no va ser admesa a causa de la seva edat, i finalment accepta la proposta de matrimoni de Teodor de Mas i Sola, jove advocat de 24 anys, primogènit d’una família de terratinents pertanyents a la noblesa rural de la comarca de Vic. L’any 1799 es van casar a l’església del Pi, a Barcelona, i tingueren nou fills, sis dels quals van assolir l’edat adulta.

La seva fecunda vida matrimonial estigué marcada per tres fets negatius crucials: el rebuig inicial de la núvia per part dels pares de Teodor a Vic, la Guerra del Francès (1808-1814), en la qual el marit, patriota convençut, participà activament, i la mort prematura de tres dels seus fills. De resultes de la guerra, Teodor contragué una tuberculosi, i morí el 6 de març de 1816 a Barcelona. Joaquima, vídua, amb 33 anys i 6 fills, abandonà Barcelona i s'instal·là al Mas Escorial de Vic, la casa pairal de la família del seu marit, que ara li pertanyia, i on ja havia viscut els difícils anys de la guerra.

Dels 6 fills supervivents, dos formaren família, i les altres quatre professaren la vida monàstica, dos al cenobi cistercenc de Santa Maria de Vallbona, i altres dues al monestir de clarisses de Santa Maria de Pedralbes.

Un cop alliberada de les seves obligacions familiars, Joaquima reprèn el seu antic projecte de vida religiosa i orientada per fra Esteve d’Olot, (caputxí). Va fundar un nou institut religiós dedicat a la cura de malalts i a l’educació de les noies d’extracció social humil en una època en que la formació integral de les dones era menystinguda. Si be en un principi va pensar adscriure la nova congregació a l’òrbita franciscana coma a “Germandat de Penitents Menors” el bisbe de Vic va preferir posar-la sota l’advocació de la Mare de Déu del Carme i van passar a nomenar-se “Germanes Terciàries de Maria Santíssima del Carme”, nom que va ser substituït l’any 1866 per el de “Germanes Carmelites de la Caritat”. El dia 6 de gener de 1826, als 42 anys Joaquima va fer els seus vots religiosos en presencia del bisbe de Vic, signant amb el nom de Germana Joaquima del Pare Sant Francesc.

L’endemà, davant de notari, va renunciar a tots els seus bens, excepte el Mas Escorial, en favor del seu fill Josep-Joaquim. El 2 de febrer comença a reunir, al Mas Escorial, a les primeres noies per tal de preparar-les per a la vida en comunitat i el treball apostòlic del institut naixent constituït oficialment el 3r diumenge de Quaresma de l’any 1826.

L’escola Escorial de Vic, (1863) va ser la primera d’una llarga sèrie d’escoles que, sota una mateixa filosofia pedagògica, s’estenen avui a 75 poblacions d’arreu del món, 37 d’elles a Catalunya. Com a conseqüència de l’adscripció del seu fill a la causa carlina, la Mare Vedruna va patir persecució ideològica i política al llarg de la primera guerra Carlista (1833-1839), sent detinguda i empresonada a Vic, encara que no se l’arribà a processar. El noviciat de Vic va ser clausurat el 1840 i les germanes emprengueren el camí de l’exili per por a les represàlies.

La mare Vedruna retorna de l’exili a la primavera de 1843, i arribava a Vic després de 6 anys d’absència dedicant-se a partir d’aquell moment a recuperar el noviciat i a consolidar l’institut. Va confiar al pare Antoni Mª Claret la redacció de les constitucions definitives de la congregació.

L’any 1849 pateix un primer atac de feridura (ara en diuen Ictus) i es retira a la Casa de Caritat de Barcelona que estava regentada per monges de la congregació, des d’allà va dirigint les obres de l’Institut, amb l’ajuda d’una vicesuperiora que li fou imposada pel bisbe de Vic. A partir del 1852 la malaltia la fa renunciar al seu càrrec tot i que no és fins dos anys més tard (28 agost de 1854) que mor a Barcelona víctima del còlera.

Les despulles de la Mare Vedruna es conserven, en força bon estat, des de l’any 1983 al oratori de la casa mare, el Mas Escorial de Vic.

Joaquima de Vedruna i Vidal, va ser canonitzada pel papa Joan XXIII el 12 d’abril de 1959 i la seva festa se celebra per tradició el dia 22 de maig, tot i que en el Martirologi Romà consta el 28 d’agost, ja que com és habitual pren com a data de celebració la data del traspàs.

Adoración diaria

Tuesday, September 7, 2021

Adoremos a Jesús Sacramentado con ayuda de un tiempo de formación , meditación y canto.

Adoración diaria

col·labora

Thursday, September 16, 2021

Podeu fer aportacions en els comptes:

ES32 0081 0631 3700 0111 0122

ES11 2100 3017 0125 0001 6817

També amb el codi BIZUM: 00027.

NOTA IMPORTANT: Recordem que els donatius a l’Església Catòlica, d’acord amb la legislació vigent, son deduibles, segons la legislació vigent, del l’impost sobre la Renda de les Persones Físiques i del Impost de Societats en el seu cas. A aquests efectes caldrà enviar justificant del donatiu i les dades personals (nom, DNI/NIF i adreça postal) a despatx@santaagnes.com

Gràcies per la vostra generositat!

Voluntaris Misses +

Monday, June 7, 2021

Per les tasques d’organització necessitem voluntaris a totes les misses. Si vols col·laborar-hi envia un mail a despatx@santaagnes.com i ens posarem en contacte amb tu.