LECTURES DE L’ANTIC TESTAMENT

 I (Ex 17, 3-7)

 Lectura del llibre de l’Èxode

 En aquells dies, el poble passava tanta set que deia, murmurant contra Moisès:

-“Per què ens has fet pujar d’Egipte! ¿Vols matar-nos de set amb els nostres fills i el nostre bestiar?”.

Moisès s’exclamà al Senyor:

-“Què puc fer per aquest poble? Una mica més i m’apedregaran”.

El Senyor li respongué:

-“Passa al davant del poble i emporta’t alguns ancians d’Israel; pren la vara amb què vas tocar el Nil i posa’t en camí. Jo estaré allà davant teu dalt la roca, a l’Horeb. Tu dóna un cop a la roca i en sortirà aigua, i tot el poble podrà beure”.

Moisès ho va fer així davant els ancians d’Israel. I donà a aquell lloc els noms de Massà i Meribà, perquè els israelites havien discutit i havien posat a prova el Senyor quan deien: “¿El senyor és amb nosaltres o no hi és?”.

II  (Ez 36, 24-28)

 Lectura del llibre del profeta Ezequiel

 Això diu el Senyor:

“Us prendré d’entre els pobles estrangers, us aplegaré de tots els països i us faré venir a la vostra terra. Abocaré sobre vosaltres aigua pura, perquè sigueu purs de tota màcula i de tots els vostres ídols. Us donaré un cor nou i posaré un esperit nou dins vostre; trauré de vosaltres aquest cor de pedra i us en donaré un de carn. Posaré dins vostre el meu esperit i faré que seguiu els meus decrets, que compliu i observeu les meves decisions. habitaré el país que vaig donar als vostres pares. Vosaltres sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu”.

III   (Ez 47, 1-9.12)

Lectura del llibre del profeta Ezequiel

En aquells dies, l’àngel em va fer tornar a l’entrada del santuari i vaig veure que sota el llindar del santuari que mira a l’orient, naixia, al costat dret, una font d’aigua, i s’escolava cap a l’orient, passant a l’esquerra de l’altar.

Em va fer sortir per la porta del nord, em va conduir per fora fins a l’exterior de la porta que mira a l’orient i vaig verue que l’aigua rajava del costat dret.

Aquell home s’encaminà cap a l’orient amb un cordó a la mà, amidà mil colzades, em va fer travessar el rierol: l’aigua m’arribava als turmells.

Amidà mil colzades més, em va fer travessar, i l’aigua m’arribava als genolls. N’amidà mil més, em va fer travessar, i l’aigua m’arribava a la cintura.

Encara n’amidà mil més, i l’aigua havia crescut tant que ja m’hauria cobert: era un riu que no vaig poder travessar.

Ell em digué:

-“¿Has vist, fill d’home?”.

Em va fer tornar enrera, a la vora del riu, i vaig veure molts arbres a banda i banda.

Llavors em digué:

-“Aquesta aigua corre per les valls orientals, baixà a l’Arabà i desemboca a la Mar Morta. Entra dins les aigües salades i les saneja. A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viurà tota mena d’animals que neden dintre l’aigua, i el peix serà molt abundant, perquè on arribi aquesta aigua, la mar serà sanejada. Allà on arribi l’aigua del riu, tot viurà. No perdran mai la fulla i sempre tindran furit. Cada mes donaran tres fruits primerencs, perquè l’aigua que els rega neix del lloc sant. Els seus fruits donaran aliment, i les seves fulles seran un remei”.

LECTURES DE LES CARTES APOSTÒLIQUES

I  (Rm 6, 3-5)

 Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

 Germans: Tots els qui hem estat batejats en Jesucrist, hem estat submergits en la seva mort. Pel baptisme hem estat sepultats amb ell a la mort, perquè tal com Crist, gràcies al poder admirable del Pare, va ser ressuscitat d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida.

I si nosaltres hem estat plantats vora d’ell per aquesta mort semblant a la seva, també hem de ser-ho per la resurrecció.

II   (Rm 8, 28-32)

 Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma

 Germans: Nosaltres sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d’abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill, que ha estat, així, el primer d’una multitud de germans. Ell que els havia destinat, els crida, els fa justos i els glorifica.

¿Què hi podem, doncs, afegir? Si tenim Déu a favor nostre, ¿qui tindrem en contra? Ell que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill?

III  (1C 12, 12-13)

 Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

 Germans: Crist és com el cos humà. és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos.

Tots nosaltres, jueus o grecs, escalus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

IV  Gal 3, 26-28)

 Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia

 Germans: Tots vosaltres, perquè heu cregut, sou fills de Déu en Jesucrist.

Tots els qui heu estat batejats per unir-vos a Crist, us heu revestit de Crist.

Ja no compta ser jueu o grec, esclau o lliure, home o dona. Tots sou una sola cosa en Jesucrist.

V  (Ef 4 1-6)

 Lectura de la carta de sant Pau als cristans d’Efes

 Germans: Jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau.

Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda.

Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, acuta a través de tot i és present en tot.

VI   (Pe 2, 4-5.9-10)

 Lectura de la primera carta de sant Pere

 Estimats. Acosteu-vos al Senyor, que és la pedra viva. Els homes l’havien rebutjada, però als ulls de Déu és “escollida, de gran valor”. També vosaltres, com predres vives, deixeu que Déu faci de vosatres un temple espiritual, un sacerdoci sant, que oferirà víctimes espirituals acceptables a Déu per Jesucrist.

vosaltres sou “un poble escollit, un reialme sacerdotal, una nació sagrada, la possessió personal de Déu”, perquè “proclameu la lloança” d’aquell que us ha cridat del país de tenebres a la seva llum admirable, vosaltres que “no” éreu cap “poble”, i ara sou el “poble de Déu”, que “no” éreu “compadits”, i ara ell se n’ha compadit.

SALMS RESPONSORIALS

 I (22, 1-3ª. 3b-4. 4. 6)

 El Senyor és el meu pastor, no em manca res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em mena al repòs vora l’aigua,

i allí em retorna

 R.     El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

 Em quia pels camins segurs,

per l’amor del seu nom.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos

no tinc por de res,

perquè us tinc vora meu;

la vostra vara de pastor

m’asserena i em conforta.

 R. El Senyor...

 Davant meu pareu taula vós mateix,

i els enemics ho veuen;

m’heu ungit el cap amb perfums,

ompliu a vessar la meva copa.

 R. El Senyor...

 Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor

m’acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

a la casa del Senyor.

 R. El Senyor...

II (26, 1.4.8b-9abc.13-14)

 El Senyor m’il·lumina i em salva,

¿qui em pot fer por?

el senyor és el mur que protegeix la meva vida,

¿qui em pot esfereir?

 R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,

i la desitjo amb tota l’ànima:

poder viure a la casa del Senyor

tots els dies de la vida,

per fruir-hi de l’estima del Senyor

i vetllar pel seu temple.

R. El Senyor...

Busca la meva presència!

Arribar davant vostre és el que vull;

Senyor, no us amagueu!

No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent,

vós que sou el meu ajut.

R. El Senyor...

N’estic cert, fruiré en aquesta vida de la bondat que em té el Senyor.

Espera en el Senyor.

Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi.

Espera en el Senyor.

R. El Senyor...

III  (33 2-3, 6-7, 8-9, 14-15, 16-17, 18-19)

Beneiré el Senyor en tot moment,

tindré sempre als llavis la seva lloança.

la meva ànima es gloria en el Senyor;

se n’alegraran els humils quan ho sentin.

 R. Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum.

 Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum,

i no haureu d’abaixar els ulls, avergonyits.

Quan els pobres invoquen el Senyor,

els escolta i els salva del perill.

 R. Alceu...

 Acampa l’àngel del Senyor

entorn dels seus fidels, per protegir-los.

Tasteu, i veureu que n’és de bo el Senyor;

feliç l’home que s’hi refugia.

 R. Alceu...

  Guarda’t la llengua del mal,

que no diguin res de fals els teus llavis.

Decanta’t del mal i fes el bé,

busca la pau, procura aconseguir-la.

 R. Alceu...

 El Senyor es gira contra els malfactors

per esborrar de la terra el seu record.

Els ulls del Senyor vetllen pels justos,

escolta quan criden auxili.

 R. Alceu...

 Així que criden, el Senyor els respon

i els treu de tots els perills.

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,

salva els homes que se senten desfets.

 R. Alceu...

LECTURES DE L’EVANGELI

 I  (Mt 22, 35-40)

 Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

 En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, li va fer aquesta pregunta:

-“Mestre, ¿quin és el manament més gran de la Llei?”

Jesús li contestà:

-“Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix.

Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d’aquests dos”.

II   (Mt 28, 18-20)

 Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, els onze deixebles se n’anaren cap a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat. En verue’l es prosternaren. Alguns, però, dubtaren. Jesús s’acostà i els digué:

-“Déu m’ha donat plena autoritat al cel i a la terra. Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món”.

III   (Mc 1, 9-11)

 Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: “Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”.

IV   (Mc 10, 13-16)

 Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 En aquell temps, la gent portava a Jesús uns nens perquè els imposés les mans, però els deixebles renyaven els qui els havien portat. A Jesús li sabé greu que els renyessin, i els digué:

-“Deixeu venir els nens, no els exclogueu, el Regne de Déu és per als qui són com ells. Us ho dic amb tota veritat. Qui no rebi el Regne de Déu com el rep un  nen, no hi entrarà pas.”

I els prenia als braços i els beneïa imposant-los les mans.

 V   (Mc 12, 28b-34)

 (Versió llarga)

 Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta:

-“Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?”

Jesús li respongué:

-“El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànimal, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més gran que aquest”.

El mestre de la Llei li digué:

-“Molt bé, mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar”.

Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada, li digué:

-“No ets lluny del Regne de Déu”.

I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.

 (Versió més curta)

 Lectura de l’evangeli segons sant Marc

 En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta preguna:

-“Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?”

Jesús li respongué:

-“El primer és aquest: “Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces”. El segon és: “Estima els altres com a tu mateix”. No hi ha cap altre manament més gran que aquest”.

             VI   (Jn 3, 1-6)

 Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 En aquell temps, hi havia un fariseu que es deia Nicodem, un dels principals dels jueus. Aquest home anà de nit a trobar Jesús i li digué:

-“Rabí, sabem que sou un mestre enviat per Déu, perquè els miracles que vós feu no els podria fer ningú si no tingués Déu amb ell”.

Jesús li respongué:

-“Et dic amb tota veritat que ningú no podrà veure el Regne de Déu sense haver nascut de nou”.

Li diu Nicodem:

-“¿Com pot néixer un home que ja és vell? ¿Ha de tornar a entrar a les entranyes de la mare per poder néixer?”.

Jesús li respon:

-“Et dic amb tota veritat que ningú no podrà entrar al Regne de Déu sense haver nascut de l’aigua i de l’Esperit. D’homes de carn, no en neixen més que homes. L’esperit ha de néixer de l’Esperit”.

 VII   (Jn 4, 5-14)

 Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 En aquell temps, Jesús arribà a una població samaritana que s’anomena Sicar, prop dels terrenys que Jacob havia donat al seu fill Josep. Allà hi ha el pou de Jacob. Era cap al migdia quan Jesús, cansat de caminar, s’estava assegut bonament a la vora del pou. Els deixebles havien anat al poble a comprar provisions.

Arribà una dona samaritana, que venia a treure aigua. Jesús li diu:

-“Dóna’m aigua”.

Li diu la samaritana:

-“¿Com? ¿Vós, un jueu, em demaneu aigua a mi, que sóc una dona samaritana?”.

Cal saber que els jueus no es fan amb els samaritans.

Jesús li respongué:

-“Si sabessis què vol donar-te Déu i qui és el qui et demana que li donis aigua, ets tu qui li hauries demanat aigua viva, i ell te l’hauria donada”.

Ella li diu:

-“Senyor, aquest pou és fondo, i no teniu res per treure l’aigua. ¿D’on la traieu l’aigua viva? Jacob, el nostre pare ens va donar aquest pou i en bevia tant ell, com els seus fills, com el seu bestiar. ¿Sou més gran vós que no pas ell?”

Jesús li respongué:

-“Els qui beuen aigua d’aquesta, tornen a tenir set, però el qui begui de la que jo li donaré, mai més no tindrà set; l’aigua que jo li donaré es convertirà en una font que brollarà sempre dintre d’ell per donar-li vida eterna”.

 VIII  (Jn 6, 44-47)

 Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 En aquell temps, Jesús digué a la gent:

-“Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui vénen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après, vénen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare; només l’ha vist el qui ve de Déu, aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna”.

 IX  (Jn 7, 37b-39a)

 Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 En aquell temps, Jesús es posà dret i cridà:

-“Si algú té set que vingui a mi, i que begui. Com diu l’Escriptura, naixeran rius d’aigua viva de l’interior del qui creu en mi”.

Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell.

 X  (Jn 9 1-7)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquesll temps, Jesús veié, tot passant, un cec de naixement. Els deixebles li preguntaren:

-“Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?”

Jesús contestà:

-“Això no ha estat perquè vagi pecar, ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentre sóc en el món, sóc la llum del món”.

Dit això escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengués sobre els ulls del cec i li digué:

-“Vés a rentar-te a la piscina de Siloè”.

Aquest nom significa “Enviat”.

Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi.

XI  (Jn 15, 1-11)

 Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles:

-“Jo sóc el cep veritable, i el meu Pare és el vinyater. La sarment que no dóna fruit en mi, el Pare la talla, i la que dóna fruit l’esporga i la neteja perquè encara en doni més. Vosaltres ja sou netes, gràcies al missatge que us he anunciat. Estigueu en mi i jo en vosaltres. Així com la sarment, si no està en el cep, no pot donar fruit, tampoc vosatres no podeu donar fruit si no esteu en mi.

Jo sóc el cep, i vosaltres les sarments. Qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi, no podríeu fer res. Si algú se separa de mi, és llançat fora, com ho fan amb les sarments, i s’asseca. Les sarments, un cop seques, les recullen, les tiren al foc i cremen. Si us quedeu en mi, i el que jo us he dit queda en vosaltres, podreu demanar tot el que desitgeu, i ho tindreu.

La glòria del meu Pare és que vosaltres doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus.

Jo us estimo tal com el Pare m’estima. Manteniu-vos en l’amor que us tinc. Si observeu els meus manaments, us mantindreu en l’amor que us tinc, com jo també observo els manaments del meu Pare i em mantinc en l’amor que em té.

Us he dit tot això perquè tingueu l’alegria que jo tinc, una alegria ben plena”.

 XII   (Jn 19, 31-35)

 Lectura de l’evangeli segons sant Joan

 En aquell temps, era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s’adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames, sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en sortí sang i aigua.

En dóna testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu.