La Parròquia de Santa Agnès  de Barcelona forma part de l ‘arxiprestat de Sant Gervasi  de l’arquebisbat de Barcelona. És parròquia des de l’any 1958, encara que ja existia com a tinença parroquial des de l’any 1945.

 

ELS PRIMERS 25 ANYS

GESTACIÓ: Quan feia 3 anys de la seva arribada a la nostre Diòcesi de Barcelona el Bisbe Dr. Dn. Gregorio Modrego i Casaus, conscient de l’increment demogràfic de la nostra ciutat i fetes les oportunes consultes, ordenava, per decret signat el 9 d’Octubre de 1945, unes noves demarcacions augmentant en 36 parròquies les existents a la ciutat, que sumar a les 62 que ja existien. Disposava tanmateix la creació de 14 Tinences Parroquials com ajudes a altres tantes parròquies. Amb aquesta nova multiplicació de Comunitats Parroquials la ciutat presentava un quadre pastoral de 112 feligresies disponibles per a un major increment de la vida cristiana. Entre les 14 Tinences instituïdes hi figurava la nostra de Santa Agnès més els 62 existents a la ciutat, i disposava tant mateix la creació de 14 tinences parroquials com ajudes de parròquies. Amb aquesta multiplicació de comunitats parroquials la ciutat presentava un quadre pastoral de 112 feligresies disponibles per incrementar la vida cristiana a la ciutat. Entre els 14 Tinences instituïdes, figurava la nostra de Santa Agnès.

 

ERECCIÓ COM TINENÇA PARROQUIAL: Com a fruit del decret anterior amb data del 18 de juliol de 1946 decreta l’erecció de la nostra primera Comunitat Parroquial com a Tinença filial de la Parròquia de la Mare de Déu de la Pau. El Decret expressat diu:

«Tinença Parroquial de Santa Agnès, filial de la Parroquia de la Verge de la Pau, amb 4.470 feligresos i servida per un tinent coadjutor. Tindrà els següents límits. Presos de les parròquies dels Sants Gervai i Protasi i Mare de Déu de la Bonanova, i Sant Josep de Gràcia: Partint de la cruïlla del carrer Saragossa amb Guillem Tell, i seguint per l’eix d’aquesta fins a la Plaça de Molina, i per la Via Augusta, Muntaner, Illes i Vidal, Sant Gervasi, Noguera, Plaça Figuerola, Bertran, Musitu i des d’aquesta, en recta perpendicular, al carrer de Saragossa, i per l’eix d’aquesta fins al punt inicial.»

 

EL PRIMER PASTOR: Transcorreguts quinze mesos, a la primera quinzena de setembre de 1947, l’expressat doctor Modrego, nomenava com a primer capellà Tinent de la nostra Comunitat Parroquial, al Reverend doctor don José Lucas Soler, fins aquell moment capellà ecònom de Caldes de Estrach (Caldetes ), donant-li Permís de tenyir llibres parroquials propis, degut a que la parròquia de la Mare de Déu de la Pau encara no tenia rector. La seva primera gestió va ser llogar a la Comunitat de Religioses Clarisses del Monestir de Santa Maria de Jerusalem, encara molt deteriorat a causa de la guerra civil, la capella i casa del capellà per import de 1.000 pessetes mensuals.

 

EL NAIXEMENT DE LA PARRÒQUIA: El diumenge dia 20 de setembre de l’any 1947, s’iniciava el culte comunitari a les 8 del matí, a l’esmentada capella, que havia estat reconsagrada la tarda anterior pel secretari del bisbat, Reverend Doctor Lluís Urpí i Carbonell, en nom del prelat. En deixà constància un article aparegut a la revista del Ateneu Catòlic de Sant Gervasi que ens recorda aquell moment: L’acte va resultar d’una especial emotivitat pel contrast entre el cant de la pregària letanica i la fredor desoladora d’unes parets profanades que anaven a cobrar nova vida al rehabilitar un altre vegada el temple per el culte diví.

 

ELS PRIMERS PASSOS : Des del primer dia, la nostra Comunitat va Començar a manifestar signes evidents de vida Parroquial. Així ho expressen els horaris establerts, donades els necessitats i peticions dels fidels. Horaris de Misses. Diumenges i dies festius: A les 7, 8, 9, 10, 11, 12 i 13. Dies Feiners: A les 7 i a les 9. Despatx Parroquial: Tots els dies de 7 a 8 del vespre, menys els dilluns i dissabtes.

 

Conscient a més Mn. Lucas de la necessitat d’institucions culturals que l’ajudaran a la formació i integració de la comunitat naixent, i comptant amb l’oferiment generós de molts fidels, no va trigar gaire en instituir-les, d’acord amb la Pastoral Diocesana vigent en aquell moment. L’Ateneu Catòlic de Sant Gervasi, que existia prèviament, es va integrar des del primer moment en aquesta dinàmica de creació d’una nova Comunitat, oferint la seva col·laboració. La seva revista-butlletí “Estela”, des d’un principi va dedicar una secció “Vida Parroquial” per informació de subscriptors i fidels.

 

La Schola Cantorum: En el mes d’octubre es crea la Schola Cantorum amb assajos setmanals els dijous de 8 a 9 del vespre, amb la finalitat de participar en els actes de culte.

 

El Centre Parroquial d’Homes d’Acció Catòlica, constituït el 7 de novembre, amb una sessió mensual de formació, i a partir del que es van constituir tres vocalies.

 

El Catecisme Parroquial: Fundat al gener de 1948 va començar amb 7 catequistes i 43 nens d’ambdós sexes, que arribarien fins a 80 a finals d’aquell mateix curs.

 

El Centre Parroquial de Dones d’Acció Catòlica, constituït al gener de 1948, que a més de les sessions mensuals d’estudi es projectaven e dues seccions més: Pietat i Beneficència, especialment dedicada a vitalitzar el Rober Parroquial.

 

La Joventut d’Acció Catòlica : Va iniciar els seves tasques al gener de 1948, va ser el seu consiliari i promotor el Reverend doctor don Félix Lasheras, dedicant setmanalment sessions d’estudi tots els dissabtes, basats en l’estudi de la Bíblia. L’acció social de l’esmentat organisme és va centrar en la visita als malalts de l’Hospital de Sant Pau.

 

La Lliga de Perseverança: És va constituir el dia 31 d’octubre de 1948 amb la participació del Pare Guillermo Nadal, amb la finalitat de fomentar la pràctica d’Exercicis Espirituals en retir complet i organitzant per els seus afiliats i fidels recessos mensuals que és practicaven en diumenge.

 

Aspirantat d’Acció Catòlica: fundat a l’octubre de 1948 aplegava als adolescents de la Parròquia. Molts dels seus membres col·laboraven amb la Catequesis Parroquial.

 

Apostolat de la Oració i Adoració Real, Perpetua i Universal del Santíssim Sagrament.

 

El Cos de Portants del Sant Crist: Es va instituir per la Quaresma de 1950 i han participat des d’aquell moment en tots els Via-Crucis dominicals propis d’aquest temps litúrgic. Va ser el seu primer mestre el senyor Vicente Raventós, procedent del Cos de Portants de Sarrià, que va ser rellevat posteriorment i de forma successiva per diversos membres com el Sr. Olivella, l’Arcadi Iglesias, etc… Cal deixar constància que els membres del cos de portants van ser un dels puntals en la tasca promocional de la Parròquia.

 

Son dignes de recordar també les Conferències quaresmals”, llavors anomenades “Setmanes d’Exercicis Espirituals” que és donaven durant la Quaresma. A partir de 1948 Mn. Lucas els va organitzar any rere any seguint el pla de predicació extraordinària que és seguia a la ciutat i dedicades a personal del servei domèstic, joves, adults i també per a nens. Ens consta que van estar sempre molt concorregudes i que des d’un bon principi foren un dels mitjans més eficaços per la promoció cristiana dels fidels.

 

ALTAR MAJOR I IMATGE DE LA PATRONA: Adecentada l’església i col·locats els vitralls, Mn. Lucas va promoure una subscripció per la construcció de l’altar major i aconseguir una estàtua de la patrona. Poc després d’obrir-se aquesta subscripció del Comtes de Vilardaga, feligresos de la parròquia, van oferir el retaule de la capella del seu palau decorat amb pintures dels artistes Montserdà i Masriera, i el rector de la parròquia de Santa Anna, de qui Mn. Lucas havia estat coadjutor a Horta, li oferí un altar blanc d’estil gòtic. La imatge de la patrona la va esculpir un afamat escultor barceloní, en Claudi Rius i fou solemnement beneïda pel bisbe de la Diòcesi Dr. Modrego el dia 21 de gener de 1950, festivitat de la santa i en quina data va predicar el panegíric, segons era costum, l’autor d’aquestes línies[1]. Amb motiu de les obres d’ampliació del temple parroquial, el retaule, amb el vist i plau dels donants, va passar a la parròquia de Cerdanyola i l’altar de marbre a la parròquia de Subirats. Al mateix temps la imatge de la Santa era restaurada i de nou decorada per l’artista i professor de decoració a la Llotja senyor Buigas.

[1] Mn. Jaume Armengol i Armengol

 

LA PRIMERA SANTA MISSIÓ DE PENITÈNCIA : Proclamada pel Dr. Modrego es va predicar, com a totes les parròquies de la ciutat entre els dies 11 i 25 de febrer de 1951. Foren missioners dos frares caputxins procedents de Madrid: El Padre Laureano de las Muñecas y Dn. Isidro M de Sahagun. La seva acció missionera va facilitar la integració parroquial d’una gran quantitat de fidels que vivien allunyats de la mateixa i desvetllà en molts feligresos l’interès i entrega per col·laborar-hi. El record dels dits pares missioners va perdura al llarg del temps entre els fidels de la parròquia.

 

NOU PASTOR: Encara no feia quatre anys d’existència de la nostre comunitat quan el Dr. Modrego va voler donar-li un nou pastor en la persona de Mn. Jaume Armengol i Armengol fins a la data capellà beneficiat a la parròquia de Santa Anna i capella de les Zeladores del Culte Eucarístic del carrer d’Aribau. Va prendre possessió el Diumenge de Passió de 1952 (30 de març) quan tenia 37 anys. A l’endemà s’incorporava per col·laborar amb les tasques parroquials Mn. Josep Codina i Turà, capella castrense.

 

PASTORAL DE CONJUNT: Amb motiu del XXXV Congrés Eucarístic Internacional celebrat a la nostra ciutat, el nou pastor va procurar acoblar les accions de les diverses institucions parroquials per tal de fer més efectiu a la comunitat de feligresos el lema del Congrés: “Amor i Pau”, tant nivell individual, familiar, parroquial i social.

 

Amb aquest motiu es van confeccionar dos fitxers parroquials, l’un a nivell de famílies i un altre de fidels necessitats. Es van visitar les famílies, es van organitzar diversos “Grups de Treball” i es van celebrar diverses exposicions. Fruit d’aquesta tasca en va ser la organització de la beneficència parroquial i la mútua relació entre fidels, que fou la base per la constitució de les Juntes d’Obra, Construcció i de les assemblees trimestrals d’informació i promoció cristiana.

 

A petició del Cos de Portants, que com ja hem dit era un dels organismes més actius de la parròquia, i amb motiu de la benedicció de la IMATGE DEL Sant Crist, obra del escultor Juan Esteve (09/11/1952) es va fundar la confraria del Sant Crist, per a homes, i la Pia Unió de la Santa Faç per les senyores.

 

Aquesta revitalització de la comunitat parroquial va fer possible que el Bisbe, malgrat tractar-se d’una tinència parroquial, concedís un coadjutor en la persona de Mn. Joan Guardiola i Blanch, primer vicari de la parròquia, que durant molts anys va ser recordat pels fidels. Va arribar a la parròquia el dia 30 de juny de 1952.

 

PRIMERES REALITATS COMUNITARIES: Com a conseqüència de les bones relacions i convivència entre els fidels, fruit del Congrés Eucarístic, l’any 1953 es un dels anys de mes fecunditat en les activitats parroquials tals com Conferències Quaresmals, Conferències Prematrimonials, Setmana de la Parròquia i de la Joventut, excursions parroquials, “Dia de Germanor Parroquial”, “Dia del vestit usat” o “Dia de l’Escola”…. Cal deixar constància que aquest any també va ser molt intensa, com en temps de Mn. Lucas, la col·laboració del “Ateneu Catòlic de Sant Gervasi”, tant pel que fa referencia a la col·laboració dels seus dirigents, com a la disponibilitat de la seva seu social on és celebraven les conferències, les “Setmanes”, així com les diverses celebracions, concursos, cursets i certàmens.

 

 

EN PRO DEL TEMPLE PARROQUIAL:  A la vista del nombre de fidels que participaven a les celebracions Eucarístiques, especialment els diumenges i dies festius (un aforament d’entre 1.600 i 1.750 persones), i vistes les dimensions de la capella que teníem llogada, al llarg de l’any 1953 la comunitat parroquial es va plantejar la necessitat de disposar d’un temple propi. Consultada l’opinió de la Junta d’Obra i Construcció i demés organismes parroquials i d’alguns fidels en particular, i a la vista del informe demanat las arquitectes Joan Masriera i Leopoldo Gil, es va aprovar la compra de l’església llogada, els patis adjunts i la casa del capellà, sempre que la Comunitat de Religioses estigues disposades a despendre’s de tals immobles.

 

Tres van ser les raons determinants per prendre aquesta decisió:

  1. L’afecte dels fidels vers una església en part ja restaurada gràcies al esforç comú i que havia estat la primera llar comunitària.
  2. El record de que en aquest temple havia estat manifestada la fe heroica al llarg del primer any de la Guerra Civil Espanyola en que va ser convertit en una “txeca” on la FAI va detenir, torturat i, assassinat a milers de sacerdots, religiosos i laics exemplars, entre ells el Bisbe Màrtir de Barcelona doctor Manuel Irurita Almandoz.
  3. El seu fàcil accés des de qualsevol punt de la topografia parroquial.

 

Vençudes una sèrie de dificultats pròpies de la incomprensió i de reticències, el cas es va posar en mans de Mons. Arcadio Larrahona (temps després seria nomenat Cardenal) que era secretari de la Sagrada Congregació de Religiosos. L’esmentat monsenyor va visitar el temple, la casa parroquial i les dependències que la parròquia pensava comprar el 12-set-1954, i amb data del 22 de febrer de 1955 el Bisbe Diocesà, doctor Gregorio Modrego, en nom de la Santa Seu en virtut del edicte de la Congregació de Religiosos num. 11562/54 autoritzava a la Comunitat de Religioses Clarisses del Monestir de Santa Maria de Jerusalem, la venda del temple, amb els seus patis i la casa del capellà a la Mitra de Barcelona per la construcció del temple parroquial i rectoria de la parròquia de Santa Agnès d’aquesta ciutat.

 

L’acte de la compra-venda es va realitzar el dia 30 de març de 1955 en el locutori del propi Monestir, davant del notari de la ciutat Sr. Carlos Fernández Castañeda i en presència de les venedores del immoble, Rvda. Madre Maria Auxiliadora Pla i demés membres dels Decretori monàstic i del Ilm. Dr. Joan Serra Puig, Vicari General de la Diòcesi en nom del Bisbat de Barcelona. Van actuar com a testimonis de l’acte Mn. Jaume Armengol i Armengol, capella de la tinència parroquial i el Sr. Emili Vilaseca en nom de la Junta de Construcció.

 

La superfície total de la compra va ser de 985 metres quadrats i l’import de la transacció va ser de 2.000.000 pessetes pagades en aquell mateix moment. 1.100.000 procedia de les col·lectes especials entre els fidels de la parròquia i les 900.000 restants foren pagades mercè a un crèdit concedit per la Caixa de Pensions i Estalvi per la Vellesa. Les obres de adaptació es van dur a terme al llarg dels mesos d’estiu dels anys 1.955, 1.956, 1.957 i 1.958 habilitant-se per el culte en aquells moments diverses dependències del Monestir.

 

Es va confiar la direcció de l’obra al arquitectes i feligrès Sr. Leopoldo Gil Nebot en col·laboració amb els aparelladors Srs. Àngel Pulín i Josep Serra Serramona. Les pintures de l’altar major foren realitzades per l’artista Guillem Soler i las del baptisteri pel Sr. Joan Torras. Els 37 mosaics son obra del Sr. Ramon Carrera i les escultures de l’altar major i les imatges del Sagrat Cor i Maria Immaculada son dels escultors Ricard i Eduard Serra respectivament.

Convé recordar que degut a la forta activitat pastoral de la nostre comunitat parroquial i a petició de diversos sectors i grups de fidels, al mateix temps de les obres d’ampliació del temple es van afegir dos pisos mes a la rectoria per ser la vivenda del rector i del vicari, es van adaptar també les dependències de la cripta per una “sala fòrum”, escola parroquial, tres sales de reunions i una capella auxiliar. Paral·lelament es llogava a les monges el primer pis del monestir per instal·lar-hi un Saló Parroquial amb capacitat per 350 persones, amb una sala per convivències, un altre de jocs i un camp d’esports.

Com un obsequi caigut del cel en aquets moments de obres i restauració del temple i propulsió de la vida parroquial es va incorporar per formar part del equip sacerdotal de la nostra parròquia el molt recordat Mn. Josep Binefa i Monjo (14-11-1955)

 

3º FASE: anys 1953-1958

 

ERECCIÓ EN PARROQUIA: Davant del increment de fidels (14.000); les activitats de la comunitat; el nombre de sacerdots i la construcció del complex parroquial, amb data 31 d’octubre de 1958, el prelat diocesà Doctor Modrego va erigir la Tinència Parroquial en Parròquia, amb la màxima categoria de terme de primera classe, i va nomenar primer rector a Mn. Jaume Armengol i Armengol.

Va voler premia l’esforç dels fidels beneint personalment el temple reedificat i les distintes dependències el dia de Nadal de 1958, festa en la que també van participar el Molt Il·lustre Doctor Cipriano Montserrat, Canonge penitencier de la Catedral, i el Dr. Narcís Jubany, per aquelles dates bisbe auxiliar de Barcelona.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies